Jordi Miralles, exdiputat i ara carter a Viladecans, Baix Llobregat
(foto: David Airob, La Vanguardia 25 gener 2013)
(foto: David Airob, La Vanguardia 25 gener 2013)
He treballat durant anys amb en Jordi Miralles i Conte. Ell no ho sap, no em coneix ni de vista, però jo estava molt sovint darrere seu apuntant tot el que deia, especialment a les comissions del Parlament de Catalunya. En Jordi Miralles ha estat diputat durant nou anys (2003-2012) i jo he coŀlaborat amb el Parlament com a transcriptor i corrector durant tot aquest temps.
En Jordi Miralles és membre del Partit dels i de les Comunistes de Catalunya (sic), escissió prosoviètica del PSUC actualment integrada dins d’Esquerra Unida i Alternativa, un partit que últimament s’ha presentat a les eleccions en coalició amb Iniciativa per Catalunya Verds.
Del seu Partit dels i de les Comunistes de Catalunya ideològicament n’estic bastant lluny –potser no tant del seu grup parlamentari, considerat globalment. A més, què voleu que us digui, Miralles tampoc no em queia gaire en gràcia, tot i que li reconec una gran bona fe.
Però avui Jordi Miralles i Conte és el meu heroi. No hauria de ser-ho, no hauria de ser excepcional el que ha fet, però malauradament ho és. Jordi Miralles ha tornat a la seva feina anterior de carter. És llicenciat en història, però feia de carter abans de ser parlamentari i ha tornat a fer de carter, a Viladecans, després de nou anys com a diputat. Amb tota dignitat, amb el cap ben alt.
Jordi Miralles és un home íntegre. Aplaudiments. De tot cor.
