«He pensat que potser aquest [repte] t’agradaria. La marca de xocolata Lindt ha tret una sèrie de rajoles de xocolata anomenada Hello que té com a lema: “Hello, nice to sweet you.” En castellà, ni ho han traduït. A veure si hi trobes una solució.»
 |
| Il·lustració de Glòria Fort per a les biblioteques de Vilanova i la Geltrú |
1. La primera opció que proposo segueix més o menys l’esquema de l’original:
Hello. Més content que un gos amb un dolç.Però té dos problemes: a) sempre hi haurà algú que pensarà que s’hi anuncien aliments per a animals; b) a la clientela podria no agradar-li ser comparada amb un animal, encara que l’expressió sigui força coneguda i aplicada habitualment a persones.
Hi podríem introduir una variant, per saltar-nos els dos problemes esmentats, però la solució perd força (i tal vegada espanta pel que suggereix de quantitat de sucre que pot contenir):
Hello. Més dolç que un gínjol.2. Podríem anar llavors a un altre esquema, apartant-nos ja de la base original (i perdent per tant potència evocadora), per evitar aquests problemes d’identificació amb el públic destinatari:
Hello. Per dolços anys.O bé, encara més senzill (però també més fluix):
Per molts Hellos (de xocolata).Però també, i aquesta sí que m’agrada més:
Hello. Tranquiŀlitat i dolços aliments.3. I finalment podríem trencar del tot les regles i aprofitar expressions nostres donant joc a les diverses accepcions de les paraules utilitzades. Per exemple, aquesta breu conversa:
–Hello, tant de gust. –Hello, és un plaer.O sense conversa:
Hello, tant de gust, és un plaer.O bé, substituir alguna paraula però de manera que continuï sent-hi, com feia el text original:
Bon dia i bon Hello.I també, (m)és clar:
Bon Hello i bona hora.O, ja per acabar, una conversa desenfadada:
–Hello, què hi ha? –Hello, xocolata farcida.(Perquè no se sap mai, de vegades l’empresa que t’ha contractat s’agafa a propostes esbojarrades que tu havies fet gairebé per jugar o per, a contrario, defensar la bondat o almenys la tolerabilitat d’alguna de les anteriors.)
Llavors, les propostes finalistes podrien ser, ordenades de més conservadora a més trencadora:
Hello. Tranquiŀlitat i dolços aliments.
–Hello, tant de gust. –Hello, és un plaer.
–Hello, què hi ha? –Hello, xocolata farcida.I de moment això. Si hi ha més propostes ja les afegiré.
* Normalment, ja ho deveu saber, són feines que no et permeten ni aquesta estona de rumiar-hi. De manera que tot aquest article no serveix per a gaire res pràctic, sinó simplement per fer exercici, musculatura. És a dir, el mateix que la majoria dels altres d’aquesta sèrie, en la qual, em penso que ja ho he dit, no pretenc jutjar ningú.
Article escrit sense utilitzar, em sembla, cap masculí plural omnicomprensiu. També ho faig per exercici. Espero que aquesta condició no hagi dificultat la lectura.
* * *
L’amic Rafel M. i G. (Horta de València, 1967) em diu (i em dóna permís per publicar-ho):
Llegint el teu bloc i les tribulacions que passes amb “Hello, nice to sweet you”, m’ha vingut al cap una frase d’un joc familiar de cartes, la mona.M’agrada haver rescatat açò de Rafel perquè no n’he trobat referències en cap més lloc. De manera que arrepleguem ací un nou tresor de la nostra cultura popular.
Una de les frases acaba així: Carai, que dolcet!
La frase sencera és:
Sota, s’empina la bóta,Açò es va dient mentre es peguen palmellades (fluixes o fortes, segons sigues d’animal) a la mà de la persona que ha perdut (s’ha quedat amb la mona (la sota d’oros) mentre que els altres jugadors han emparellat totes les cartes i s’han quedat sense cartes).
no en deixa ni gota,
carai, que dolcet!
Si vera en un dolç (xocolate, pastisset, etc.) la frase següent:
HELLO!no se’m faria estrany.
Carai que dolcet!
(El Hello sí que el trobaria estrany, però si penses que una volta espanyolitzats, ara toca anglicitzar-nos, doncs mira, què hi farem...)
