(Si us voleu saltar la introducció, tot i que és important, i llegir directament la llista només heu d'anar una pàgina i mitja més avall.)
He fet una llista, que de mica en mica he anat publicant al Twitter, amb gairebé dos centenars d’expressions l’objectiu de les quals és, senzillament, pescar clics a la premsa digital, és a dir, aconseguir que el lector que veu aquell titular piqui.
La llista, però, té dos vessants: un de simplement informatiu i un de denúncia.
1) Per una banda, hi ha mots d’aquests que, d’una manera original, innovadora, fan una tasca simplement més descriptiva, de notificació, mots que són particularment evocatius i potser hi posen una mica o una bona dosi de creativitat –o són un pèl valoratius dins d’un cert límit–, però sense mentir, com hauria de ser sempre en mitjans que pretenen ser mínimament objectius. La premsa digital –i, de mica en mica, les versions digitals de la premsa tradicional– juga a això i el lector madur ho ha de saber.
Hi ha una part, doncs, d’aquests mots contundents que, segons el context i la mesura, són ben lícits –jo no soc ningú per expedir carnets de licitud, però passeu-me l’expressió– i s’han d’entendre dins del fenomen de la premsa digital, en què amb una frase curta i/o una imatge impactant has d’arrossegar els lectors a mirar aquell contingut. Perquè el negoci consisteix en això, sense malícia, i la gent ha d’entendre que és així com funciona. Certament, és un equilibri que de vegades pot costar de mantenir, però també en això consisteix el saber fer del periodisme.
2) Ara bé, hi ha també una part important d’exemples en aquesta llista en què els mots s’usen de manera no ja exagerada, sinó tan pejorativa, agressiva, corrompuda..., situacions en què s’abusa de l’estratègia abans descrita i directament es menteix al lector, perquè el que hi ha dins o al darrere, en la realitat, no es correspon ni de lluny amb el que diu el titular. Alguns d’aquests mots es veuen a primer cop d’ull: no són mots periodístics, no poden ser objectius, tenen intencionalitat indubtablement adulteradora.
Naturalment, també es pot mentir fent servir mots de la primera llista, quan s’exagera tant el seu sentit original que el lector clica enganyat en aquella pàgina que li ofereixen. Un cop més, serà el lector qui anirà veient si aquell mitjà l’enganya de manera habitual, i llavors prendrà en conseqüència, o no, les decisions responsables que pertoquin.
I és aquesta segona part abusiva la que volia denunciar quan vaig començar a fer el recull. L’altra part, la primera, la brillant però innocent, ha anat sortint en veure que sovint alguns mitjans utilitzaven també mots innocents de manera barroera.
Bastants dels mots d’aquesta llista només pertanyen al segon grup; no és gaire difícil distingir-los.
Normalment, les falsedats de què parlem apareixen més en contextos que afecten polítics, periodistes o famosets (celebrities), però de vegades també en informacions ordinàries.
* * *
Després, trobareu a la llista tot un seguit de mots pertanyents a la terminologia bèl·lica, que s’han utilitzat i s’utilitzen en sentit figurat en relació amb una epidèmia que hem patit els últims mesos –i encara dura. Certament, l’ús d’aquests termes en aquest context va ser iniciativa sobretot de determinats representants del Govern espanyol que pretenien així tenir-nos galvanitzats amb l’assumpte. Són mots com armes, artilleria, batalla, combat i combatre, defensa i defensar-se, enemic, guerra, resistència o soldats.
Finalment, hi ha a la llista algunes poques paraules que no haurien de ser-hi perquè formen part del cabal ordinari de la llengua, fins i tot informativa, però les hi he inclòs perquè també s’utilitzen de vegades de manera extremada, ficades amb calçador quan no toca. Són mots com la majoria dels bèl·lics que deia ara o bé altres com disputar-se, emotiu, enfrontar-se, exigir, indignar, inductor, inesperat, pugna o fins i tot terrible. Alguns mitjans, per exemple, ens presenten moltes vegades anècdotes que no tenen ni la més petita transcendència com a batalles emotives o enfrontaments terribles.
El lector madur, acabo, ha de saber a què juga quan consulta la premsa digital, però no ha de ser enganyat. I de vegades se l’enganya obertament. Això és el que volia denunciar aquí.
Llista de mots contundents
-acarnissar-se (i acarnissat -ada)
-acorralar
-agredir (quan és una empenteta de no res) (amb agredit -ida)
-agressió (v. agredir)
-allau (en sentit figurat i molt exagerat: potser parlen de deu o vint persones)
-allisada (en sentit figurat)
-al·lucinant
-al·lucinar (i al·lucinat -ada)
-amenaçar (quan algú discuteix amb algú altre o li diu alguna cosa com «ja t’ho trobaràs» o «ja en parlarem»)
-antològic/a
-apallissar (i apallissat -ada) (v. pallissa)
-aparatós (quan només és imprevist)
-aniquilar (i aniquilat -ada)
-armes (en sentit figurat)
-artilleria (en sentit figurat, també per referir-se a l'abastament d'algun mitjà, com ara diners, per a algun propòsit polític o social)
-atac frontal
-atònit
-ball de bastons (en sentit fig.)
-barbaritat
-barra (en sentit figurat: cara dura)
-batalla (en sentit figurat)
-batussa
-bolet («amb la mà oberta»)
-bronca
-brutal
-bufetada («amb la mà oberta»)
-cabreig
-caçar (en sentit fig.)
-calbot
-cap visible
-carregar (contra)
-caure de lloros
-claca (públic favorable)
-clatellada i clatellot («amb la mà oberta»)
-cleca («amb la mà oberta»)
-col·lisionar (no s’usa la paraula catalana normativa, col·lidir, se suposa que perquè no seria transparent el sentit figurat, que ens ve de l’espanyol)
-colpidor/a
-combat (en sentit figurat)
-combatre (en sentit figurat)
-commoció
-condemna (v. condemnar)
-condemnar (i condemnat -ada) (no en sentit judicial sinó moral, o social; ja ve de lluny, de quan les opcions davant determinats fets eren només dues: «donar suport» o «condemnar»; callar, o matisar, no eren opcions viables)
-contundent
-corró
-críptic/a
-defensa (en sentit figurat)
-defensar-se (en sentit figurat)
-definitiu (amb el sentit de fulminant)
-deixar en evidència (v. posar en evidència)
-deixar plantat -ada
-delirant
-demolidor/a
-demolir
-desafiar
-desastre
-desbarrar
-desbocat -ada
-descomunal
-desfermar
-desmuntar (i desmuntat -ada)
-despitat -ada
-desplomar-se
-despropòsit
-despullar algú (en sentit figurat: posar-lo en evidència)
-destrossar (i destrossat -ada)
-destruir (i destruït -ïda)
-devastar (i devastat -ada)
-dinamitar (i dinamitat -ada)
-disparar-se (en el sentit de pujar molt o pujar a un ritme inhabitual; aquest ja es feia servir en l’àmbit econòmic: disparar-se les vendes, disparar-se la borsa)
-disputar-se
-embogir (i embogit -ida)
-emotiu
-enemic -iga (en sentit figurat)
-encendre (en sentit figurat) (i encès -esa)
-enfonsar (i enfonsat -ada)
-enfrontar-se
-ensorrar (i ensorrat -ada)
-enverinar (en sentit figurat; i enverinat -ada)
-enxampar
-èpic/a
-esbombar
-escabrós -osa
-escandalitzar (encara no documentat)
-escandalós -osa
-escàndol
-esclafar
-esclatar (contra)
-escopir (en sentit figurat)
-escridassar (i escridassat -ada)
-esfondrar (i esfondrat -ada)
-esgarrifós -osa
-esmicolar
-espectacular
-esperpent
-esperpèntic -ica
-estomacar
-estripar el carnet (d'un partit, d'una entitat, etc.)
-estupefacte
-etzibar
-exigir (quan tocaria demanar o sol·licitar) v. reclamar
-explosiu -iva (en sentit fig.)
-explotar (contra)
-famós -osa
-fart/a
-fatxa
-fer botifarra (a algú)
-fer bullir (en sentit figurat)
-fer llenya (d’algú)
-fer miques (i fet/a miques)
-fer pols (i fet/a pols)
-fer-se viral
-fotre’s (una bufetada, una nata, una pinya, una patacada...)
-fotre-se’n
-fulminant
-fulminar (i fulminat -ada)
-fúria
-furiós -osa
-galeta («amb la mà oberta»)
-girar-se en contra
-grotesc/a
-guerra (en sentit figurat)
-històric/a
-horripilant
-horrorós -osa
-humiliar (i humiliat -ada)
-il·lusionant
-impactant
-impactar (i impactat -ada)
-impressionar (amb impressionant i impressionat -ada)
-impúdic/a
-incendiar (les xarxes)
-increïble
-indignar
-inductor
-inesperat
-inflamar
-inquietant
-insòlit/a
-lamentable
-lapidari -ària
-mà negra
-maleducat -ada
-mastegot
-mesquí -ina
-miserable
-monumental
-nata (en sentit fig.) («amb la mà oberta»)
-obscè -ena (fora de context sexual)
-ofensiu -iva (adj.)
-ofensiva (n.; en sentit figurat)
-pallissa (v. apallissar)
-parar els peus
-patacada
-patètic/a
-perillós -osa
-petar-se (de riure)
-picar-se
-piconadora
-pinya (en sentit fig.)
-pixar-se (algú a/en algú altre: burlar, driblar)
-plantar (en sentit figurat: no comparèixer a una cita)
-plantar-se (davant d’algú: plantar-li cara)
-posar en evidència (i deixar en evidència)
-pugna
-radical (adj.)
-rebentar (la xarxa) (i rebentat -ada)
-reclamar (quan tocaria demanar o sol·licitar) v. exigir
-recriminar
-repassar (i fer una repassada: renyar algú o superar algú amb diferència)
-repugnant
-resistència (en sentit figurat)
-retratar (en sentit figurat: posar en evidència) (i retratat -ada)
-retronar (les xarxes socials)
-ridiculitzar
-sentenciar (i sentenciat -ada)
-soldats (en sentit figurat)
-sorprenent
-sota sospita
-sulfurar
-(no) suportar
-terrible
-terrorífic/a
-tocar fons
-tornar a la càrrega
-tragèdia
-tràgic/a
-tràngol
-trinxar (en sentit fig.)
-triturar
-vergonyós -osa
-viral (imatge viral, tuit viral, text viral...) v. fer-se viral
-vomitiu -iva
-xoc (en sentit figurat: discrepància)
-xocar (en sentit figurat: discrepar)
-«zasca» (quan algú, de qui la redacció d’aquell mitjà és partidària, respon a algú altre, de qui és poc partidària, alguna cosa més o menys brillant o enèrgica, que no cal que sigui ni concloent ni definitiva)
