dimarts, 31 de juliol del 2007

Deixar de treballar

Ahir jo deia allò de treballar més per pagar la plaça Lesseps, però ara deixaré de contribuir-hi uns dies, deixaré de pencar una temporadeta, tres setmanes, i fins al 23 o 24 d’agost segurament no em trobareu per aquí. Me’n vaig a Itàlia, al nord de Como, al costat de la frontera suïssa, com sempre sense mòbil i sense comunicacions. Potser de tant en tant baixaré al poble i buscaré un lloc amb connexió i miraré un moment el correu: o sigui, totes les urgències han de ser comptant una setmana per a la resposta. Tot i que si hi ha un cíber molt molt molt a l’abast potser també tindré ganes d’explicar coses i m’animaré a escriure-les aquí.

Us deixo, per si la voleu anar assaborint aquests dies de tant en tant, la lletra de Nel blu dipinto di blu, que és de l’any que jo vaig néixer, o sigui, de l’any de la picor. Alguns ja l’heu rebuda per correu particular, i és que aquests dies no me la puc treure del cap: m’hi canta tota sola.

Penso che un sogno così non ritorni mai più,
Mi dipingevo le mani e la faccia di blù.
Poi, d'improvviso, venivo dal vento rapito
E cominciavo a volare nel cielo infinito

Volare... Oh ! Oh !
Cantare... Oh ! Oh ! Oh ! Oh !
Nel blù dipinto di blù, felice di stare lassù.
E volavo, volavo felice
Più in alto del sole ed ancora più sù
Mentre il mondo pian piano spariva lontano laggiù
Una musica dolce suonava soltanto per me.

Volare... Oh ! Oh !
Cantare... Oh ! Oh ! Oh ! Oh !
Nel blù dipinto di blù, felice di stare lassù.
Ma tutti i sogni nell'alba svaniscon perchè
Quando tramonta la luna li porta con sè
Ma io continuo a sognare negli occhi tuoi belli
Che sono blù come un cielo trapunto di stelle

Volare... Oh ! Oh !
Cantare... Oh ! Oh ! Oh ! Oh !
Nel blù, dipinto di blù
Felice di stare quaggiù.
E continuo a volare felice,
Più in alto del sole ed ancora più sù.
Mentre il mondo pian piano scompare negli occhi tuoi blù.
La tua voce è una musica dolce
Che suona per me
Volare... Oh ! Oh !
Cantare... Oh ! Oh ! Oh ! Oh !
Nel blù dipinto di blù, felice di stare lassù.


(Domenico Modugno i Franco Migliacci, 1958)

I també us deixo els enllaços amb les sèries d’articles que he anat publicant, per si no sabeu què fer i en voleu repassar un cada dia:

Qüestions de llengua
Fets diferencials
Històries del metro

I encara, abans de marxar, un minut de silenci per Bergman (89 anys) i Antonioni (94), que han faltat aquests dies.









Ara sí, a reveure.

(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)