dimarts, 10 de juliol del 2007

Sense vista

Tinc ordinador nou. Ja reconec de bon començament que sóc incapaç de funcionar amb els programaris lliures, i això que ho he intentat. El motiu principal és que els clients, la majoria, no en volen saber res. I llavors, treballar en un document de text amb el programa corresponent de l’Open Office, per exemple, és doble feina, perquè l’has de reconvertir dues vegades. I es perden coses, i t’has de configurar moltes eines tu solet, i n’hi ha que no saps com funcionen i has de demanar ajuda cada vegada. En resum, sóc incapaç de treballar així, amb aquesta tensió contínua entre el que m’agradaria fer i el que em demanen que faci, i no conec ningú del meu gremi que treballi amb clients diferents cada dia que no hagi tingut problemes si ha provat de funcionar amb programari lliure. I en els altres gremis, si no són informàtics molt qualificats –professionals o aficionats però amb coneixements molt avançats–, tampoc.

O sigui, que ja fa temps que em vaig rendir al senyor Portes. Tenia instal·lat a l’ordinador el Finestres vigent fins ara i, com que havia de canviar la màquina, que ja la tenia força plena i no anava gens fina, l’informàtic em va proposar d’instal·lar-li el nou sistema operatiu del senyor Portes, estrenat ara fa mig any. Li vaig dir que sí amb dues condicions: que els programes de pagament que faig servir –bàsicament el de transcripció de Philips, conegut amb el nom de SpeechMike, i el FreeHand de Macromedia– fossin compatibles amb el nou sistema.

L’informàtic va acceptar el repte, divendres em va portar al despatx el nou aparell, es va barallar amb els dos programes esmentats i al final es va rendir. El senyor Portes fa les coses d’aquesta manera: treu un sistema operatiu nou molt bonic, i els usuaris tenen dues possibilitats, instal·lar-lo o no instal·lar-lo. Si l’instal·len, hauran de tornar a comprar i configurar tots els altres programes que feien servir fins ara.

Que què he fet? Tornar a instal·lar a la nova màquina el programa Finestres anterior, estalviar-me 300 euros i passar de mirar-me la vista.


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)