Paradoxes lingüístiques (2): Explicar-los (a elles)

És curiós el català, de vegades. Perquè resulta que per pronominalitzar a ells després del verb, però també a elles (complement indirecte), segons la normativa hem d’utilitzar los i no la corruptela que normalment pronunciem molts catalans orientals en aquests casos, que és ’ls-hi. O sigui, una gran majoria de la gent de la zona oriental diem explica’ls-hi (a elles o a ells tal cosa) i no el que mana la norma, que és explicar-los (a elles o a ells tal cosa).

I el fet més curiós és que explica’ls-hi sona més català que explicar-los, que sembla fins i tot un despropòsit especialment si el complement indirecte que representa -los és femení.

O sigui, hem de dir (i sobretot escriure):
–Vaig a veure les tietes.
–Doncs no t’oblidis de donar-los records.
–De part teva.

Exactament igual que:
–Vaig a veure els tiets.
–Doncs no t’oblidis de donar-los records.
–De part teva.

I no:
–Vaig a veure les tietes.
–Doncs no t’oblidis de dona’ls-hi records.
–De part teva.

Ni tampoc:
–Vaig a veure els tiets.
–Doncs no t’oblidis de dona’ls-hi records.
–De part teva.

D’aquesta paradoxa en va parlar Francesc de Borja Moll a la seva Gramàtica històrica catalana (1952) i després Joan Coromines a Lleures i converses d’un filòleg (1989). Moll proposava lis per resoldre la paradoxa, fent-lo derivar del datiu plural llatí illis, invariable en masculí i femení. Coromines li respon que aquest lis és impossible que derivi del llatí, ja que és molt recent i sembla més una deformació del castellà les, i assegura que los ha de venir de lurs, que amb aquest valor de datiu comú (sense marca de gènere) usava ja el català arcaic i l’occità (avui en occità diuen les), el francès (avui leur) i l’italià (avui loro). Si Coromines té raó i los ve de lurs, ja no cal patir: los sembla masculí, però en aquest cas no ho seria. O sigui, podem continuar explicant-los aventures a les tietes sense problemes sexistes de consciència.

I recordeu, encara, que avantposat al verb el pronom també sembla masculí (i no ho és):
–[A elles] No els agrada que les critiquin.

(Més paradoxes lingüístiques)