Potser anant cap a la via de la simplificació? Col·legi Oficial de Ciències i Lletres? Perquè Col·legi Oficial de Persones amb Doctorat o Llicenciatura..., Col·legi Oficial de Doctors i Doctores i Llicenciats i Llicenciades..., o similars, no em semblen bones solucions, i ni tan sols solucions. O sigui, de moment no tenim cap més remei per a això sinó acceptar la que ara com ara ens proporciona la normativa.
Tornem-hi: al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya hi va haver el 8 de març una taula més aviat allargassada ocupada per sis senyors: cinc intervinents i un moderador. El 8 de març, el Dia de la Dona Treballadora, sis homes a la taula. Ara s’entén més allò dels doctors i llicenciats, que eren els que organitzaven la cosa: efectivament, a la mesa només hi havia doctors i llicenciats estrictament parlant. Potser ja està bé doctors i llicenciats, doncs, potser caldrà que es creï un Col·legi Oficial de Doctores i Llicenciades, posats a fer. Sí que és veritat que va fer l’obertura del debat... una senyora!, representant, suposo, de la secció femenina del col·legi que ens acollia i de la qual no vam saber ni el nom. Va donar la paraula al moderador i es va retirar discretament de la mesa. Encara més sagnant.
Tercer intent. Al Col·legi Oficial etcètera hi va haver el 8 de març una taula rodona sobre el tema «Estàndard i correcció en el català actual. Repercussions en el model de llengua de l’ensenyament». 83 persones de públic (la majoria dones): la capacitat de la sala és de 75 cadires, estava plena com un ou i hi havia 8 persones dretes o assegudes de mala manera als passadissos. O sigui, 83. 84, més ben dit, perquè també hi havia una criatura de mesos amb la seva mare (suposo que era sa mare). Ja que hi som, es va portar molt i molt bé –la criatura. De vegades feia alguna pregunta sobre alguna cosa de les que deien els de la mesa, que segurament no li havia quedat prou clara, però no ho va fer gaires cops. I encara que ho hagués fet contínuament, les criatures tenen tot el dret de preguntar el que vulguin i d’exclamar-se com els plagui si alguna cosa no l’entenen o no els agrada. Però ja dic que aquesta es va portar d’allò més bé, va ser ben discreta.
Continuaré demà, que ja estic esgotat només amb la introducció. No sé per què m’haig d’interrompre tantes vegades. És més fort que jo.
