dimarts, 2 de juny del 2009

Atenció a les dades d’ací

Podria ser, segons les enquestes, que la coalició Europa dels Pobles, formada per Esquerra (l’antiga Esquerra Republicana de Catalunya), Entesa per Mallorca, Els Verds - Confederació Ecologista, el Bloc Nacionalista Gallec, Aralar, Eusko Alkartasuna i Chunta Aragonesista aconseguís uns resultats similars enguany, a les eleccions de diumenge que ve, que l’any 2004 (un 2,5% dels vots de tot l’Estat). Però per poder valorar el que ens interessa, que és si Esquerra nota o no la davallada que alguns li pronostiquem de fa temps, caldrà veure quin percentatge obté la coalició a Catalunya (un 11,8 el 2004) i, potser encara més que el percentatge, quants vots aconsegueixen. El 2004 en van tenir 249.757 a Catalunya, 15.703 al País Valencià i 7.498 a les Illes. Que no ens entabanin amb els «millors resultats que el 2004», si fos el cas que pugen en percentatge. I ja m’avanço a felicitar-los abans d’hora per la seva clarividència global si els números demostren que efectivament han pujat en aquests cinc anys, o encara que només fos que s’han mantingut.

El mateix exactament caldrà fer amb l’altra gran coalició liderada per catalans anomenada aquest any Coalició per Europa (CiU, Bloc Nacionalista Valencià, Unió Mallorquina, Unió Menorquina, Partit Nacionalista Basc, Coalició Canària, Partit Andalusista). Aquesta coalició va obtenir l’any 2004 a Catalunya 369.103 vots, 19.627 al País Valencià i 9.394 a les Illes.

Què diu, que hi ha més partits catalans que es presenten? Ai sí, és veritat, hi ha els rojos –dit amb tota la simpatia (em convencen la majoria de les coses que diuen, no entenc gairebé res del que fan)– d’en Romeva. El mateix: 151.871 vots l’any 2004 a Catalunya, 58.253 al País Valencià i 6.167 a les Illes.

I catalans-catalans em penso que no n’hi ha més que traguessin l’any 2004 algun diputat. I ja sé que és injust –jo mateix ho he patit en altres eleccions– que no parli dels altres, dels que no han tret fins ara representació (Els Verds, la Candidatura d’Unitat Popular, Per un Món Més Just, etc.), però aquest article estava destinat originàriament a parlar només dels primers que he citat, i ja m’he allargat més del compte afegint-hi altres coses.

Afegitó del 8 de juny:
- CiU: 439.318 (n’ha guanyat 70.000)
- Esquerra (ex ERC): 180.210 vots (n’ha perdut 70.000)
- ICV: 119.089 (n’ha perdut més de 30.000)
- Dels partits espanyols, el PSOE ha perdut 200.000 vots a Catalunya i el PP més de 25.000.
- 3.200.000 catalans s’han abstingut de votar, més de 70.000 han fet vots inútils (vot nul o vot en blanc [= m’és igual qui guanyi]) i 110.000 persones han votat altres partits.
Tot això són dades estrictes de Catalunya, sense comptar encara, em sembla, el vot per correu. Pel que fa als escons catalans, diguem-ne, en toquen 3 al PSOE, 1 a CiU, 1 al PP, 1 a ERC i 1 a Iniciativa. Si a l’Estat li corresponguessin 54 escons, tal com passarà si s’aprova al final la nova constitució europea, a CiU li tocaria un escó més.