Ha acabat la treva nadalenca i començo l’any fort.Havent transcorregut gairebé quatre mesos sense que ni la farmàcia ni el col·legi no hagin dit re –i això ja diu bastant com funciona aquest món–, és el moment de posar totes les cartes damunt la taula i explicar quina farmàcia és: la de M. Lourdes Rúbies, de l’av. República Argentina 67, una mica més amunt de la cantonada amb Agramunt/Manacor. Si cap veí llegeix això, faria ben fet de prendre nota que la senyora Rúbies fa trampes amb els preus de les medecines. Jo no hi penso tornar mai més. Una cosa és equivocar-te i una altra estafar i fer-ho a consciència i no demanar disculpes i pretendre que no passi res. Doncs una cosa passa: ha perdut un client. Un bon client, ja que hi som, perquè jo hi feia gasto.
Ara vaig a la de la cantonada del carrer Velázquez, uns 200 metres més avall. O a la de davant de casa, si hi arribo a temps al vespre (perquè quan me’n vaig al matí encara no han obert i al migdia tanquen, i ben fet que fan).
