Una anècdota: Xavier Bosch comentava fa uns dies al diari Ara (31 maig 2013) la primera frase d’aquesta citació (fins a «...sigui diferent») i deixava de banda, com si no existís, la segona, que matisa una mica la contundència de la primera («El treball és evitar-ho...», etc.).La llengua és una cosa que va evolucionant, que experimenta certs canvis dels quals no ens adonem, però que a la llarga fan que una llengua al cap d’uns certs anys sigui diferent. El treball és evitar-ho, però si a pesar dels esforços triomfa una forma nova, aleshores s’accepta. Els gramàtics no poden dir altra cosa que: En aquest moment això és bo i allò altre és dolent. Per això algú ha dit, amb molt d’encert, que les faltes de gramàtica d’avui són la llengua de demà.
(Pompeu Fabra, 1934)
Sigui com sigui, continuo tenint mandra i ara us copio –per compensar el retret que acabo de fer a Xavier Bosch– una altra part del mateix article seu de l’altre dia en què comentava la publicació de l’últim volum de les obres completes de Fabra:
[S’ha presentat] el novè i últim volum de les Obres completes de Pompeu Fabra. Han estat deu anys en què Jordi Mir i, fins a la seva mort, Joan Solà han dirigit una feina de formiga d’editar, ordenar i classificar una vastíssima obra de Fabra que fins ara era tan dispersa com difícil de consultar.I com que encara em dura la mandra ho deixem aquí.
Segurament no és un material gaire popular, el seu interès és bàsicament científic, però un país com cal amb una llengua de primera (per més que la vulguin empetitida i menystinguda) havia de tenir una obra així que aplegués totes les gramàtiques, les normes ortogràfiques, el diccionari de la llengua, els epistolaris de Fabra, les traduccions teatrals, els cursos de català per correspondència o, per entendre fins a quin punt són complets aquests nou volums, els apunts dels alumnes de Fabra en conferències i cursos que aporten coses noves que ell mai no va deixar escrites.
(Fragment d’un article publicat per Xavier Bosch al diari Ara, 31 maig 2013)
