Gràcies al procés encetat avui al Parlament de Catalunya –admissió d’una iniciativa legislativa popular per a la prohibició de les tortures públiques d’animals, i sembla mentida que siguem a l’any 2010 i hàgim arribat fins aquí sense haver-nos plantejat institucionalment la necessitat de posar-hi fi abans–, aviat la plaça de toros anomenada «La Monumental» serà un monument i prou, com un memorial, un testimoni de la barbàrie dels avantpassats. Hi anirem i direm als fills i als néts, i ells als seus fills i néts: mira, aquí fa mooolts anys venia els diumenges alguna gent a veure com es mataven animals, sobretot toros, de vegades també cavalls, i algun cop un ésser humà i tot. Si bé això darrer al final ja no era gaire freqüent, perquè els que ho organitzaven feien trampes i manipulaven i torturaven prèviament els braus perquè no fossin tan braus. I el que passava era que de vegades les pobres bèsties estaven tan estressades i decaigudes que les havien de torturar novament just abans de la Gran Tortura Final perquè recuperessin una mica l’embranzida natural que havien perdut amb les manipulacions prèvies.–I com era, la Gran Tortura Final? –dirà el nét preadolescent, interessat.
–Mira, Lluís-Àhmad, això encara no tens edat per saber-ho. Ja t’ho explicaré quan siguis més gran. En tens prou de saber que feien servir punxons, llances i espases. Un devessall de sang, una carnisseria. I no facis cara d’interès, que no fa per tu. Les crueltats, Lluís, no són bones, no s’han d’acceptar ni per curiositat. Ho entens?
–Sí, avi.
L’educació dels preadolescents no ha estat mai fàcil, ni ahir, ni hui, ni despús-demà.
Ara bé, com que l’edifici no és lleig i a més deu estar catalogat, cosa que no em sembla malament –els edificis no tenen la culpa del que es fa en el seu interior, si no n’hauríem d’enderrocar massa–, obro un concurs d’idees sobre el futur de la plaça. Si teniu suggeriments, me’ls dieu i els escriuré a continuació de la mitja dotzena que se m’han acudit sense pensar-hi gaire. Prometo que encabat enviaré la llista a l’ajuntament.
Idees per a l’antiga plaça Monumental de Barcelona
- Museu de la Barbàrie Humana (Centre d’Interpretació sobre les Espècies Animals Maltractades al Llarg de la Història)
- Seu d’ONGs dedicades a la lluita contra les tortures i els maltractaments als animals
- Devesa urbana (per als remugants) o delfinari (per als dofins i altres cetacis) del Zoo de Barcelona
- Piscina municipal
- Saló d’actes lúdics i culturals: teatre a l’aire lliure, concerts, balls, aplecs del Club Súper-3, etc.
- Gran biblioteca pública (caldria cobrir-la)
- Seu de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes i de les diverses especialitats esportives de Catalunya reconegudes internacionalment
- Nova gossera municipal
- Centre de detenció especial per a torturadors d’animals (hi farien tasques relacionades amb el tema durant una temporada) [proposta d’una lectora]
- Seu permanent del Circ Cric [proposta d’una lectora]
-
En qualsevol cas, estic molt content. Hem situat els noms de Catalunya i Barcelona a les agendes dels mitjans de comunicació internacionals, i un cop més per motius positius –tot i que amb força retard, en aquest cas. A més, les agències internacionals de tour-operadors ja han pres nota que s’ha acabat d’oferir en tots els paquets de visites a Barcelona la possibilitat d’anar «a los toros» (en realitat, anar a veure com es maten toros). Acabi com acabi aquesta iniciativa legislativa, al món li ha arribat la notícia que en un racó de l’actual Spain aquest espectacle sàdic s’ha acabat... tot i que de fet encara no s’hagi acabat. Però la notícia ja ha corregut, i de vegades amb això n’hi ha prou perquè la gent que hi anava (una gran majoria era estrangera) es pensi que s’ha acabat de veritat la fiesta –quin nom, Déu meu– i els productors d’espectacles sanguinaris perdin la batalla abans i tot que es faci la llei.
No sé si el tema dels toros és una qüestió menor o no, dins el conjunt de problemes que tenim a la nostra societat. Però sens dubte és un tema amb un simbolisme molt potent. La prova: feu un cop d’ull a la premsa d’avui, d’arreu del món –o als diaris de paper de demà, si us estimeu més informar-vos amb retard.
«Quieren prohibir los toros, ¡quieren acabar con los toros!», clamen. No, el que volem és justament el contrari, salvar els toros de morir així. El que volem prohibir és que els pelin d’aquesta manera tan bèstia, tan irracional. I, en el fons, el que volem és que la humanitat faci un pas endavant cap a la civilització. Ja sé que al costat d’això hi ha moltes passes enrere, però un pas endavant és un pas endavant, tu, tot això que tindrem guanyat.
(Que sí, que ja ho sé, que el meu concurs és un pur divertiment perquè aquell edifici no deu ser de propietat municipal –ho suposo, vaja, no en tinc ni idea– i, per tant, els propietaris poden fer-hi uns macrovàters per a turistes, un bingo, una sala de press-catching o qualsevol altra activitat similar, tenint en compte els instints manifestats fins ara. Però m’ha vingut de gust fer aquesta proposta, ves. Un brindis al sol, mai més ben dit.)
