Perles (29): Una granellada... de neurosi

«[El pintor i poeta X] pateix una malaltia real o imaginària des de sempre [...] i és un neuròtic autodeclarat. El mateix X s’hi refereix com qualsevol altre que pateix una malaltia física de manera accidental, i considera les seves tendències neuròtiques com una cosa impossible d’evitar i superar si no és amb un suport psiquiàtric constant. Així, envoltat de nombrosos amics íntims [...] que l’aprecien tant pels seus quadres com per la seva poesia, X aconsegueix “anar fent”.» (C. Gill, 1945, carta inèdita [no sé d’on he tret la citació ni qui és el tal C. Gill, només tinc apuntat això])