Històries dels Saumell (13): Hipòtesis sobre l’origen dels Saumell (4)

Portal conservat a l'interior del castell de Solivella (foto: CCCB)

Hipòtesi quarta: l’origen dels Saumell és plural, tot i que cadascuna de les famílies prenguessin el nom del poble de Selmella per algun motiu que no coneixem i encara que estiguessin escampats gairebé pertot del país. El fet cert és que des de molt aviat, i tots gairebé al mateix temps –amb un segle de diferència–, n’hi ha a l’Alt Camp (Saumell i Salmell), al Penedès (Saumell), a l’Anoia (Saumell), a la Conca de Barberà (Salmell) i un d’esporàdic a Guissona (el notari Salmell).

Aquesta hipòtesi situa l’origen del cognom Saumell entre mitjan segle XVI i mitjan segle XVII i implica que hi ha d’origen almenys tres famílies Saumell: la dels Salmell de Solivella (documentats des de mitjan segle XVI), la dels Saumell/Salmell de l’Alt Camp (documentats des del s. XVII) i la dels Saumell del Montmell i Capellades (també s. XVII).

Dades que podrien donar suport a aquesta hipòtesi:

1. El fet que convisquin al mateix temps i en un mateix indret les grafies Salmell i Saumell.

Però que la manera d’escriure el cognom sigui diferent no té cap mena d’importància: la pronúncia de Salmell i Saumell era exactament la mateixa en aquella època a la major part de Catalunya. Ja ho vaig explicar en un article anterior:

La L és tan palatal que esdevé U en la pronúncia, com passa amb molts altres mots (p. ex. bauma, saule, aubercoc, paupar, saupa o vauma [sic], que vénen de balma, salze, albercoc, palpar, salpa i malva respectivament; o bé l’expressió gironina enlloc aumon, deformació fonètica, no cal dir-ho, de enlloc al món; o, finalment, les pronúncies ripolleses de Rialp [Riaup], Queralbs [Queraubs], etc.). També s’esdevé el mateix fenomen en l’occità (mau, paupentes, sauvar, cèu, mèu, faus, fauta, animau...), que l’ha exportat al francès actual, i en altres idiomes amb les L prou palatalitzades, com el polonès.

2. El cognom Saumell apareix per primera vegada escrit exactament d’aquesta manera l’any 1649 a Capellades, a uns 40 quilòmetres al nord de Selmella, i no hi ha dades que permetin aventurar cap relació amb els Salmell de Solivella.

Museu del Molí Paperer de Capellades (foto: Catalunya)

Saumell és un dels «nous» (sic)* cognoms (sense nom de fonts, de moment) de caps de casa capelladins apareguts en el capbreu (declaració pública de béns) elaborat per Josep de Masnovell l’any esmentat, només nou anys després del començament de la Guerra dels Segadors i vint-i-dos anys després de l’anterior capbreu de la població, fet l’any 1627.

* cf. Esteve Busquets i Molas, Història de Capellades, 1972

En els censos i capbreus anteriors no apareix aquest cognom, o de moment jo no l’he sabut trobar, ni a Capellades ni enlloc, des del que havia aparegut aïllat a Solivella en el cens del 1553 (Salmell), que hem de considerar el primer testimoni escrit del cognom desaparegut del mapa, aparentment, des del segle XIV (escrit Saumella, a Font-rúbia, 1379). El del 1649, però, és el primer document amb el qual tenim notícia relativament extensa –alguna cosa més que l’antropònim nu– sobre el cognom Saumell.

Recordem que fins poc abans de mitjan segle XVII i des de feia potser un segle, a Selmella només hi vivia una família. Van ser aquests mateixos els que van fugir a Capellades (a 40 km) arran de la guerra i van adoptar com a cognom el del seu poble de procedència? Això podria implicar, de nou, que hi ha almenys dos orígens del cognom Saumell: els Salmell de Solivella, que ja teníem documentats des de feia un segle, i els Saumell de Capellades. Però també és possible que fossin la mateixa família, un descendent de la qual anà des de la Conca de Barberà a la veïna Anoia i s’instaŀlà a Capellades. Malauradament, no existeixen dades censals, com ja vaig explicar, entre 1553 i 1717.

Un Jaume Saumell (potser l’anterior?), i igualment a Capellades, instaŀla un pou de glaç al terreny que justament després es va conèixer com a Costa del Glaç. I a Capellades mateix ens torna a aparèixer un Jacinto Saumell el 1699; és propietari d’un camp i sembla que ha de ser per força fill o nét del Saumell referit en el cens del 1649.

No sembla tan difícil, en qualsevol cas, que un Saumell provinent de la família de Solivella es traslladés a Capellades (i a altres llocs, segur) des del poble de Solivella, relativament proper (uns 40 km en línia recta).


3. Per la mateixa època d’en Jacinto Saumell, o sigui, cinquanta anys després de la guerra, apareix consignat per primer cop al Dietari Oficial (juliol 1692) un notari públic anomenat Salmell, la mateixa escriptura del cognom que ja havíem trobat a Solivella en el cens de l’any 1553. No sembla que d’una família de pagesos, diu la hipòtesi, pugui sortir-ne un notari en tan poc temps.

Vista aèria de les excavacions de Guissona (foto: IEC)

La dada que ens proporciona el Dietari* esmentat és que el cognom està vinculat a Guissona (comarca de la Segarra, llavors bisbat d’Urgell i actualment de Solsona), al nord de la Conca de Barberà i a l’oest de l’Anoia.

* cf. vol. IX Dietaris de la Generalitat de Catalunya, p. 269

4. El cognom Saumell (re)apareix al Camp de Tarragona (concretament a Vila-rodona, Alt Camp) vuitanta anys després de la guerra (1721). No tenim cap dada, segons aquesta hipòtesi, que permeti relacionar aquests Saumell ni amb els de Solivella, ni amb els de Capellades ni amb el notari de Guissona.

Castell de Vila-rodona (foto: Alt Camp Info)

Fins a aquestes dades que tot seguit direm* no hem trobat per ara informacions sobre els Saumell ni a l’Alt Camp ni al Penedès... des de les que teníem de la família noble del segle XIV, per mi evidentment extingida amb Guillem de Selmella.

El 1721, Pau Saumell, del Mas Sarrà de Vila-rodona,** es casa amb Magdalena Alarí. El 1725, Miquel Saumell, també de Vila-rodona, es casa amb Eulàlia Comes. El 1731, un altre Pau Saumell, del Mas de la Parrica de Vila-rodona, es casa amb Cecília Rovira. El 1734, Pere Saumell Sanpera, igualment de Vila-rodona, es casa amb Rosa Calaf Baixeras, i el Pau Saumell del Mas de la Parrica els fa de padrí. El 1736, Ramon Saumell, de Vila-rodona, es casa amb Magdalena Domingo, del Mas de l’Alzinella de Vila-rodona. Aquests Saumell podrien ser descendents d’un Pau Saumell (i un seu germà?) natural del Montmell*** (Baix Penedès), arribat a Vila-rodona a començament de segle amb la família i mort el 1747 a la mateixa vila. Tots els Saumell esmentats són pagesos, com els de Capellades del 1649.

* Informacions de Dolors Saumell, novembre 2011
** Vila-rodona és a uns 8 km a l’oest del Montmell i a uns 15 km al sud de Selmella
*** El Montmell és a uns 15 km al sud-est de Selmella i a uns 35 km al sud de Capellades

5. Per aquella mateixa època, a la mateixa comarca de l’Alt Camp, però enregistrat el cognom* amb la forma Salmell, el trobem p. ex. a Alió, l’any 1734, i a Figuerola, el 1737.** No sembla raonable, segons aquesta hipòtesi, que convisquin en una mateixa comarca uns Saumell amb uns Salmell.

Celler de la Cooperativa Agrícola d'Alió (foto: Alt Camp Info)

Tots dos municipis són de l’Alt Camp. Sembla clar, doncs, que o bé aquests Salmell vénen d’una família que no té res a veure amb l’altra, la de Vila-rodona (que no hi ha, doncs, avantpassats comuns), o bé tots, els Saumell i els Salmell, provenen dels de Solivella (1553), potser uns passant per l’Anoia i els altres venint directament de la Conca de Barberà. En aquest segon cas, ens traslladaríem a la hipòtesi 1 d’aquesta sèrie.

* Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona
** Alió és a 4 km a l’oest de Vila-rodona i a uns 12 km al sud de Selmella. Figuerola és a uns 10 km al nord-oest de Vila-rodona i a uns 8 km a l’oest de Selmella.

Conclusió d’aquesta hipòtesi. Al final del segle XVII i començament del XVIII el cognom està ja força estès per les comarques mare*: l’Alt Camp, l’Anoia, el Penedès i la Conca de Barberà,** fet que s’explicaria per l’origen divers de totes aquestes famílies que duien el mateix cognom.

Però és una hipòtesi, per mi, amb molt poc fonament: no sembla fàcil que tot d’un plegat ací i allà famílies diverses apareguin alhora i siguin portadores d’un mateix cognom, d’altra banda prou rebuscat. No estem parlant d’uns Font o uns Garriga, d’uns Reus o uns Tarragó. Torno a dir-ho, l’única explicació versemblant de l’origen del cognom és la de la procedència única.

* Vegeu l’apartat n. 1 d’aquest enllaç, que forma part d’un article escrit de manera festiva i indocumentada ara fa cinc anys. No us el prengueu, en conjunt, seriosament, però sí les dades inicials sobre el nombre de Saumells a cada comarca, que són certes i verificables als arxius d’Idescat.
** Certament, com ja s’ha dit, per la mateixa època també hi ha un Salmell a Guissona (la Segarra), però podria ser un funcionari passavolant procedent de la mateixa família. Ha transcorregut un segle i mig i no seria estrany que almenys un Salmell anés a Barcelona i algun dels seus néts hagués arribat a fer estudis. El fet cert és que encara avui no arriben ni a deu a tota la Segarra les famílies que es diuen Saumell de primer o de segon cognom, i això que és una comarca adjacent a la Conca de Barberà i a l’Anoia. Cosa que fa pensar, efectivament, que el Salmell del 1692 era un visitant temporal establert allà amb l’esperança de trobar com més aviat millor un destí més favorable.

Sigui com sigui, Solivella sembla que té un paper important en tot plegat, vull dir en totes les hipòtesis. I és que és allà on apareix el primer testimoni escrit sobre el cognom o antropònim Salmell/Saumell després dels gairebé dos segles transcorreguts des de l’extinció de la família noble «De Selmella». Alhora, però, tenim la certesa que la forma del cognom prové del topònim Selmella. El problema és que aquestes dues dades certes –Salmell + Solivella– no sabem amb seguretat com es combinen. Què va passar?

Torre del Castell de Solivella (foto: CCCB)