dimecres, 22 de juliol del 2009

Qüestions de llengua (40): Índexs i continguts

M’he discutit amigablement més d’una vegada amb alguns clients, editors d’obres de no-ficció –i sempre guanyen ells, sant Pere canta i a més en aquest cas el pecador Pere no hi té res a dir perquè els clients imposen la seva amb tots els drets–, sobre la utilitat dels mots sumari o contingut com a alternatius a índex. El fet és que és difícil de trobar llibres d’assaig o biografies o fullets o tesis doctorals o altres publicacions de no-ficció que incloguin un sumari o una taula de continguts amb aquest títol, i en canvi n’hi ha molts que tenen, per referir-se a això mateix, un índex.

En català, índex és tradicionalment la «llista ordenada dels conceptes, dels noms propis, etc., que apareixen en una obra, amb les indicacions necessàries per a la seva localització. Índex alfabètic. Índex onomàstic. Índex de matèries» (DIEC). Ara bé, avui dia també és un sinònim de sumari, o sigui, de «la taula dels continguts d’un llibre, de les parts en què està dividit», amb l’ordre en què el lector les trobarà quan el llegeixi. Per al DCVB sempre ha estat així: índex ‘taula indicativa del contingut d’un llibre’, que copia aquí el que deia l’antic Fabra (o a l’inrevés, que ara no ens ficarem a discutir qui va fer primer la cèdula, si el mossèn o l’enginyer).

La primera edició del DIEC (1995), seguint el Fabra i el DCVB, presentava índex com a sinònim parcial de sumari, però llavors la sinonímia apareixia marcada (i això no venia de Fabra ni d’Alcover) amb l’acotació [ABUS], que volia dir que era abusiva, que s’havia introduït recentment i que no es considerava del tot canònica (?). En qualsevol cas, ara ja no apareix al diccionari aquesta marca i, per tant, no hi ha res a dir: tots dos mots són intercanviables per a referir-se a la funció de la qual parlem, els continguts d’una obra escrita.

I doncs, és normal que ara en els llibres només hi hagi índexs (índex general [= sumari], índex alfabètic, de noms, de matèries...). I també s’ha estès bastant l’opció de no donar cap títol a l’apartat dels continguts. O sigui, obres el llibre i, tot seguit de la coberta, la portada, les portadetes i els crèdits editorials, apareix una pàgina sense títol amb el resum o esquema de l’obra. Aquesta possibilitat em sembla més que correcta, perquè no cal que anomenis de cap manera allò que és evident.

Tanmateix, índex i sumari no són sinònims perfectes. Segons les definicions respectives, sumari és més específic que índex (sumari és el que se’n diu tècnicament un hipònim ‘mot de significat específic amb relació a un altre mot de significat genèric’, i índex un hiperònim ‘mot de significat genèric amb relació a un o més mots de significat específic’).

Una praxi que no em sembla adequada, per poc precisa, és aquella en què la pàgina amb els continguts apareix amb el títol «Índex» i després, al final del llibre, hi ha un altre «Índex de matèries» o «Índex de noms». Em sembla un error de precisió. No fa bonic, encara que no sigui estrictament incorrecte, que en un menú apareguin primer uns «entrants» i després uns «entrants salats». O tot entrants, o als primers anomena’ls d’una altra manera –sumari!, continguts!, que encara existeixen–, o no els anomenis de cap manera. Això és el que vull dir.

Hi torno. Hi ha les dues possibilitats, que del sumari en diguem índex o que en diguem sumari (o taula de continguts, o contingut, o esquema... o res). Però això és com els blogs i els blocs (i atenció, que ara tenim ja els flogs [ve de fotolog], que jo seria partidari d’adaptar també: flog o floc), els cargols i els caragols, els nens i els xiquets, i tantes altres coses. Per què hem d’optar, segons alguns, per una sola solució? Per què no en podem tenir dues, o tres, o més?

Això, per què tot han de ser índexs?

Ací us ho deixe per si us aprofita.

Qüestions de llengua (1): La rodalia
Qüestions de llengua (2): Internet o internet
Qüestions de llengua (3): «lil·lusionar»
Qüestions de llengua (4): Apòstrof més cometes
Qüestions de llengua (5): El secret del Putget
Qüestions de llengua (6): «Llegiu les instruccions d’aquest medicament...»
Qüestions de llengua (7): De franc
Qüestions de llengua (8): «Puesto», «colmado» i «apretar a córrer»
Qüestions de llengua (9): «L’important és que ens entenguem...»
Qüestions de llengua (10): Deixar parlar... malament
Qüestions de llengua (11): Estratègies de supervivència
Qüestions de llengua (12): Antropònims i topònims catalans en discursos castellans
Qüestions de llengua (13): «Fer perduda»
Qüestions de llengua (14): «Hi ha quelcom...?»
Qüestions de llengua (15): Sabem molt castellà (1)
Qüestions de llengua (16): Sabem molt castellà (i 2)
Qüestions de llengua (17): Llenguatge no sexista
Qüestions de llengua (18): Mare, mama, mamà
Qüestions de llengua (19): Les llengües són per comunicar-se
Qüestions de llengua (20): Les dualitats lingüístiques
Qüestions de llengua (21): El «bolso»
Qüestions de llengua (22): «Esclar», «deunidó», «sisplau»
Qüestions de llengua (23): Paradoxes lingüístiques (1)
Qüestions de llengua (24): L’euríbor
Qüestions de llengua (25): El català no és espanyol?
Qüestions de llengua (26): Hom és útil?
Qüestions de llengua (27): Imposar la llengua
Qüestions de llengua (28): L’article «lo»
Qüestions de llengua (29): Exigir puresa lingüística
Qüestions de llengua (30): Continuem sabent molt castellà
Qüestions de llengua (31): La jutge, l’alcaldessa, la ministra
Qüestions de llengua (32): L’ús social del català
Qüestions de llengua (33): Engavanyaments lingüístics
Qüestions de llengua (34): Els americans
Qüestions de llengua (35): Déu o déu
Qüestions de llengua (36): La cursiva dels estrangerismes
Qüestions de llengua (37): L’autocar i l’autobús
Qüestions de llengua (38): L’agonia del català?
Qüestions de llengua (39): Qui no genera no mama